El Bòlit va néixer, fruit de la conjunció entre les voluntats de l’Ajuntament de Girona i de la Generalitat de Catalunya, en un moment d’optimisme en què semblava possible articular projectes de país a partir de les propostes i experiències del món local. En aquest cas es tractava d’anar un pas més enllà de la programació d’exposicions monogràfiques d’artistes locals, nacionals i internacionals que es portava a terme bàsicament a la Sala Fidel Aguilar de la Rambla, per passar a crear un centre d’art que complís de forma integral i coordinada amb totes les funcions que se li suposen (producció, exhibició, investigació, documentació, difusió, educació…) i que treballés en xarxa amb la resta d’equipaments catalans dedicats a les arts visuals contemporànies. El centre, que havia d’estar dotat dels mitjans econòmics i humans necessaris, havia de tenir, doncs, la missió d’articular l’activitat artística de les comarques gironines, però com que estaria situat a Girona tindria un paper clau en la potenciació de les dinàmiques locals.

El Bòlit es va inaugurar, l’octubre del 2008, pocs dies després de la caiguda de Lehman Brothers, fet que va marcar l’inici d’una crisi econòmica mundial que a casa nostra va deixar ferides molt profundes de les quals encara no ens hem recuperat del tot —i potser no ho farem mai. En l’àmbit de la cultura la crisi ha actuat amb una força devastadora, i la reducció de recursos ha comportat també una reducció d’activitats, un empitjorament de les condicions de treball en tots els aspectes, l’ajornament sine die de la posada en marxa de noves iniciatives, i en no poques ocasions el tancament o cancel·lació de projectes culturals que ja estaven en funcionament. Des del punt de vista institucional, i ja que el Bòlit és un centre públic, també cal tenir present que al llarg d’aquesta dècada hem viscut una sèrie d’alteracions sísmiques del panorama polític que han anat molt més enllà de la normal alternança entre partits i les lògiques divergències entre programes, i que ens ha situat en un estat d’inseguretat i incertesa permanent que ha fet del viure al dia l’estat natural de moltes institucions culturals.

El primer gran èxit del Bòlit és, doncs, el d’haver sobreviscut a aquestes diverses crisis, tot mantenint-se al llarg d’aquests anys fidel als objectius fundacionals i sense haver renunciat a desplegar cap de les línies de treball que es marcaven en el primer document director. És especialment notable la tasca feta en el foment de la xarxa de relacions que s’ha anat construint amb els agents del territori i de l’àmbit nacional i internacional; a nivell de ciutat, particularment, el Bòlit ha esdevingut una referència ineludible en la creació visual contemporània que ha mantingut col·laboracions amb tots els agents rellevants i que ha fet un esforç permanent d’obertura als públics. Tenint sempre en compte que els recursos del centre mai han assolit els nivells que haurien estat desitjables, cal destacar la feina incansable dels seus diversos equips humans, que amb la seva implicació han arribat allà on altres mitjans no arribaven.

Cal no oblidar, tanmateix, que el projecte del Bòlit preveia la construcció d’un nou equipament específicament dissenyat per a les seves necessitats, que s’havia de situar al solar que encara avui es troba buit davant de la nova biblioteca Carles Rahola (en aquell moment un projecte, ara una realitat), i per al qual ja existia un primer avantprojecte. La construcció d’aquest equipament responia a la convicció del govern municipal del moment que era positiu descentralitzar l’activitat cultural del Barri Vell per tal de crear un nou pol d’atracció cultural i ciutadana, que en aquest cas coincidia amb el centre geogràfic de la ciutat, en una zona d’alta densitat de població i propera a les principals vies de comunicació. Era una manera de ressituar la cultura en general, i l’art contemporani en particular, al centre de la vida urbana, i de dissociar-lo, sense renunciar-hi, del seu potencial com a atractiu turístic. Es tractava també de construir un edifici completament adaptat a les necessitats d’un centre d’art del s. XXI, cosa que no sempre les rehabilitacions d’edificis antics poden oferir. La crisi econòmica, primer, i la manca de voluntat, després, sembla que han acabat amb aquesta oportunitat única de situar la creació visual contemporània en el centre de la vida cultural de la ciutat; tot i que certament el Bòlit ha ampliat espais en aquest temps, i tenint en compte les circumstàncies no és pas poca cosa, la renúncia a un edifici propi implica deixar de banda un element essencial del projecte. Desitgem, tanmateix, una llarga vida al Bòlit basada en els fonaments establerts fins ara, perquè la ciutat necessita tenir, sí o sí, un espai dedicat a la lliure creació artística en totes les seves potencialitats.

Aquest text està vinculat a la taula rodona «Què has fet, Bòlit?» que es va fer el 29 de novembre de 2018 i podeu veure aquí: https://youtu.be/hv7j3gTkLMQ