Quan Frederic Montornés (Sitges, 1963) obté la seva llicenciatura en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona el 1988, l’únic que té clar és el seu desig de centrar-se activament en l’anàlisi de les pràctiques artístiques que li permeten apropar-se a l’art des de la pròpia experiència.
En conseqüència, després d’ampliar la seva formació a Grenoble (França) entre 1989 i 1991 en el que llavors es donava a conèixer com a mediador en art contemporani i que, amb el temps, ara es coneix com comissariat, comença a qüestionar i a qüestionar-se l’art des d’una pràctica que, des de llavors, es mou entre el camp del comissariat d’exposicions, la crítica d’art i qualsevol tipus de plataformes creatives des de les quals algú tingui alguna cosa a dir.