Cicle de conferències
REPENSAR EL CENTRE D’ART CONTEMPORANI, PENSANT EL FUTUR
Carme Sais
Directora. Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona
El 9 d’octubre de 2018 vam celebrar el desè aniversari de l’obertura del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i per aquest motiu ens vam proposar fer una valoració de la trajectòria del centre, però sobretot vam voler aprofitar l’ocasió per fer una reflexió sobre com s’havia d’encarar el futur. Per això vam decidir celebrar aquest aniversari duent a terme una reflexió plural amb la mirada posada en el futur.
En aquest sentit, vam organitzar un cicle de conferències i taules rodones de deu sessions: dues taules rodones, dos debats i sis conferències, sota el títol genèric “Repensar el futur del Centre d’Art Contemporani”, el qual s’havia de dur a terme durant l’any de l’aniversari, és a dir, des del 29 de novembre de 2018 fins al 8 d’octubre de 2019, amb una sessió cada mes (excepte l’estiu).
Les dues taules rodones es van situar a l’inici i a la cloenda del cicle. En la primera es van convidar persones que van formar part del Comitè Impulsor del Centre d’Art. La sessió de cloenda va estar formada per representants de la crítica, artistes i comissaris de perfil molt jove. Entremig, hi va haver dos debats, l’un entre un director de museu i una directora de centre d’art, l’altre entre comissaris i artistes, més sis conferències. Les personalitats expertes convidades es van seleccionar pensant que podien aportar la seva visió i experiència professional, la qual podia ser inspiradora en el futur del Centre d’Art. Finalment, la nostra intenció era, també, recollir el contingut del cicle en una publicació que aportés una nova reflexió sobre la funció necessària, i diferenciada, dels centres d’art contemporani, com a equipaments públics culturalment capdavanters al servei de la ciutadania.
Al llarg dels deu anys de vida, el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona ha protagonitzat una intensa trajectòria. En primer lloc, va iniciar el seu treball després d’uns anys de preparació i fruit d’un creixement natural del programa expositiu d’art contemporani de l’Ajuntament de Girona dut a terme per les Sales Municipals d’Exposició i pel Centre Cultural la Mercè. Considerant que el programa municipal s’havia d’expandir i assolir uns objectius de més alt nivell, el 2005 es va configurar el Comitè Impulsor del Centre d’Art per tal de debatre i posar els fonaments del que havia de ser el centre d’art de Girona. Aquest comitè impulsor va estar format per experts, artistes, crítics i professionals de les arts visuals tant de l’àmbit públic com del privat, participat i impulsat per l’Ajuntament de Girona i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i per això, és a aquest òrgan i a aquestes institucions a qui pertoca reconèixer la fundació del centre d’art de Girona. Aquest òrgan consultiu va produir el document fundacional, el document director (2008) en el qual s’estableixen la missió i funcions del futur centre d’art de Girona, un document fonamental que va ser ratificat el 2017 amb l’aprovació de la memòria de replantejament de les funcions del centre d’art.
Tot seguit, el mateix 2008, es va convocar el concurs per a la selecció de la primera direcció del centre, mitjançant la participació d’un jurat expert, per a una direcció artística que havia de tenir una durada màxima de cinc anys. Entre les deu candidatures presentades es va escollir la proposta i el perfil professional de la crítica d’art independent Rosa Pera, la qual va liderar els primers cinc anys del projecte. Va ser la primera directora qui va proposar el nom del centre d’art a l’Ajuntament de Girona: Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona (2008). Així doncs, Rosa Pera va liderar l’obertura dels programes expositius i d’activitats vinculades que es duien a terme als espais municipals cedits per a aquesta finalitat, que passarien a denominar-se Bòlit_La Rambla i Bòlit_StNicolau. Durant aquesta primera etapa també es van obrir els primers programes estables de llarga durada, com és el cas del Bòlit Mentor, el programa educatiu més potent del centre, i l’Arxiu Actiu, centrat en la documentació dels artistes gironins. Paral·lelament es va dur a terme el concurs de projectes arquitectònics per al futur edifici del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, el qual va ser guanyat per l’arquitecte Josep Llinàs (2012) amb una proposta d’edifici de 3.224,60 m2. Tot i l’adequació de l’edifici que s’havia de construir al parc del Migdia, aquest projecte malauradament va ser desestimat per l’equip de govern del 2012, que el va substituir pel projecte d’un futur museu d’art modern i contemporani que ocuparà l’edifici històric conegut com a Casa Pastors.
Transcorreguts els primers cinc anys, el canvi de direcció es va dur a terme en un moment de crisi econòmica de gran dificultat que va comportar l’inici de la precarització cultural que ha arribat als nostres dies. Durant la segona direcció del centre es van iniciar línies de treball molt orientades al treball en xarxa i a la internacionalització, la qual s’ha desenvolupat sempre en paral·lel al suport a la creació local: Dia Internacional de l’Art, Xarxa de Centres d’Art de Catalunya, els projectes euroregionals ETAC (2012-2014) i ETACEC (2015 i 2016), així com l’Europa Creativa “The Spur” (2016-2018), que va comptar amb la participació de set socis de quatre països europeus diferents. Del projecte d’activació del sector econòmic de les arts visuals Bòlit Emprèn (2014-2016) en va sorgir el programa de llarga durada La Volta que, ben aviat plenament independitzat del Bòlit, encara dona avui en dia els seus fruits al barri de Sant Narcís. En aquesta línia, també hem de recordar el suport donat al programa PECT i l’impuls inicial al futur projecte d’espai de creació visual i audiovisual de Santa Llúcia. La vocació d’internacionalització del Bòlit s’ha fet també notòria amb el programa de residències d’artistes i comissaris Girona creativa (2014-2020), a través del qual s’ha donat suport a la recerca i a la investigació, a banda d’establir convenis d’intercanvi d’artistes internacionals per facilitar als artistes gironins experiències de creixement professional en d’altres contextos artístics: 1664 de la Haia (Holanda), Chambre Blanche del Quebec, Rad’Art de Mercato Sarraceno d’Itàlia, Addaya, Centre d’Art Contemporani d’Alaró (Mallorca) i Fondazione Zimei de Pescara (Itàlia).
Altres iniciatives s’han dut a terme en col·laboració amb altres centres d’art de Catalunya, com el MAC Mataró i La Panera de Lleida, espais d’art de les comarques gironines com la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners i equipaments internacionals com el Centre Pompidou de París, Le Lait d’Albi, La Panacée de Montpeller i el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard de Palma. També són remarcables les exposicions de pintura Diàlegs de Vilabertran en col·laboració amb l’Agència Catalana de Patrimoni, entre molts altres projectes i programes.
També cal destacar en aquesta etapa la fita que ha estat dotar el centre d’art amb la seu central al Pou Rodó, 7-9. Es tracta de l’antic local de la Fundació Espais d’Art Contemporani, un local de planta baixa de 375 m2 on hi ha espai expositiu, biblioteca, arxiu i oficines, que el Bòlit ha reactivat i des d’on ha assolit la seva consolidació com a espai públic principal, el qual treballa de forma coordinada amb els altres dos espais històrics, el Bòlit_LaRambla i el Bòlit_StNicolau. És en aquesta seu des d’on s’ha pogut treballar de forma més sistemàtica la creació i la formació del públic de l’art contemporani gràcies al programa de mediació del centre.
És en aquest any d’aniversari quan finalment el govern de la ciutat ha acceptat la insistent proposta de convocar novament el concurs de direcció perquè es produeixi un nou relleu al capdavant del centre, tot i que el concurs es farà esperar fins al 2020.
Les reflexions i experiències que aquest compendi de xerrades i conferències aporta són unes espurnes inspiradores del que un espai cultural com aquest pot esdevenir en el futur si es dota amb els recursos necessaris. Tot i que després de deu anys, hem pogut comprovar que no és per la mida de l’espai que s’obren més o menys possibilitats d’un centre d’art públic, sinó que és per les idees que els professionals que hi treballen hi aporten, per la comunitat que aplega i per la gent que l’observa, segueix i li exigeix. Tanmateix, també hem vist que l’espai és determinant, com a recurs material i com a imatge simbòlica que confereix força a un projecte, i per això, no hem deixat de trobar a faltar l’equipament de nova planta que es va manllevar al centre d’art de Girona, poc després de la seva creació. Tampoc puc deixar de dir que tot i que podem considerar que en aquests deu anys el centre d’art s’ha consolidat, part del petit equip de recursos humans del centre encara roman contractualment precaritzat.
En aquest punt, he de fer un agraïment a totes les persones que han participat i col·laborat en totes les accions i activitats que hem dut a terme, especialment als artistes, que són el vèrtex de la nostra activitat. Per altra banda, hem d’agrair tots els suports institucionals rebuts: al Departament de Cultura de la Generalitat, l’Euroregió i la Unió Europea, però sobretot a l’Ajuntament de Girona per la dotació anual del pressupost de funcionament indispensable. També hem de fer un especial agraïment als patrocinadors que ens han donat un cop de mà quan l’hem necessitat: Iguzzini Ibèrica S.A., Cervesa la Mosca, CDmon i Pintures Vich.
Finalment, vull remarcar que el centre és de totes i tots, i que dependrà del que li demanem que la seva tasca futura sigui la necessària i l’encertada, i que de ben segur que aquesta ha de ser capdavantera i arriscada. En tot cas, desitjo llarga vida a aquesta infraestructura per a la qual encara haig de reivindicar que es millori el suport públic que rep per tal que pugui desplegar tot el seu potencial en favor del sector de les arts visuals de la ciutat de Girona i del seu territori.
CICLE – REPENSAR EL CENTRE D’ART CONTEMPORANI
Aquest cicle de conferències i taules rodones vol aportar reflexions i propostes de futur amb motiu de la celebració del desè aniversari del Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona.
Dijous 29 de novembre de 2018, 18.30 h
Taula rodona: Què has fet, Bòlit?
Hi intervenen: Anna Capella (directora del Museu de Mataró), Montserrat Costa (artista), Lluïsa Faxedas (professora d’Història de l’Art de la Universitat de Girona), Jordi Font (director del MUME), Clara Garí (directora del Centre de Creació Nau Côclea), Àlex Nogué (artista i professor de la Facultat de Belles Arts de la UB), Roc Parés (artista, investigador i professor de la Universitat Pompeu Fabra) i Joan Manuel Rueda (director de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural)
Els convidats són els membres del comitè impulsor del Centre d’Art Contemporani de Girona que el 2005 en van redactar el document director. Se’ls va convidar a fer una valoració crítica de la trajectòria del centre i a aportar les seves propostes de futur.
Divendres 8 de febrer de 2019, 19 h
Conferència: Museus i centres d’art, espais de servei públic
Hi intervé: Rafael Doctor Roncedo (director del Centro Andaluz de la Fotografía)
Partint de la seva experiència en els diversos espais que ha dirigit, Doctor va reflexionar sobre el compromís que comporta el disseny del perfil públic d’un projecte, amb exemples de com es pot dotar de sentit un equipament cultural dedicat a l’art contemporani.
Dijous 7 de març de 2019, 19 h
Conferència: El museu com a espai de transformació social: el cos de la institució
Hi intervé: Manuel Segade (director del Centro de Arte Dos de Mayo de Madrid, CA2M)
El CA2M Centro de Arte Dos de Mayo ha estat experimentant des de la perifèria de Madrid amb l’art contemporani com a eina per a la transformació social durant deu anys. El seu programa es basa en els principis de la baixa institucionalitat i la imaginació radical. En el seu espai canviant, com correspon a les necessitats d’un art contemporani que anticipa un futur del que encara no es coneix el resultat, no tot serveix, però tots els cossos hi caben: la institució de l’art contemporani s’entén aquí com un espai on, a través de la producció estètica, la performance de la ciutadania, amb tota la seva complexitat, diversitat i necessitat crítica, té lloc.
Divendres 29 de març de 2019, 18.30 h
Conversa / debat: Centre d’art contemporani vs museu d’art contemporani
Hi intervenen: Ferran Barenblit (director del MACBA) i Cèlia del Diego (directora del Centre d’Art La Panera)
Modera: David Armengol, comissari independent
Es va abordar la diferència de funcions entre un centre d’art i un museu d’art contemporani així com la relació que han de tenir els equipaments amb el context local i dins el sistema internacional. També es va parlar de quines línies de col·laboració es poden establir per dinamitzar i apuntalar eficaçment el sistema artístic.
Divendres 12 d’abril de 2019, 19 h
Conferència: Colze a colze amb els artistes per un creixement mutu, la reciprocitat entre els centres i els creadors
Hi intervé: Ane Agirre Loinaz (responsable d’exposicions de Tabakalera, Centre Internacional de Cultura Contemporània de Sant Sebastià)
En aquesta sessió es va parlar sobre com es pot activar eficaçment el suport a la producció i a la creació en un equipament cultural, i com aquests programes es vinculen a les línies de pensament contemporani més actuals i a les problemàtiques que interessen el públic.
Divendres 10 de maig de 2019, 19 h
Conferència: «Jo treballo com un jardiner». Educació, famílies i públics de l’art contemporani, o com donar sentit al museu d’art
Hi intervé: Marko Daniel (director de la Fundació Miró)
A partir de la seva experiència en la direcció del programa de públics de la TATE i a la Fundació Miró, on ha impulsat la renovació del projecte educatiu, Daniel va parlar sobre la necessària funció educativa i de foment de públics dels museus i centres d’art públics.
Dijous 6 de juny de 2019, 19 h
Conferència: Nous i vells reptes de la gestió dels museus i centres d’art: les bones pràctiques i la sostenibilitat
Hi intervé: Nekane Aramburu (Gestora cultural, comissària i ex-directora d’Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma)
Aramburu va insistir en un tema que encara és necessari reivindicar, les bones pràctiques als centres i museus d’art contemporani, que amplià parlant de la necessitat que tenen els equipaments públics d’assumir nous reptes en matèria de sostenibilitat.
Divendres 5 de juliol de 2019, 19 h
Conferència: Tensió i disfunció entre l’atenció al context local i la fascinació per l’esfera internacional en l’art contemporani
Hi intervé: Martí Manen (director d’Index – The Swedish Contemporary Art Foundation i de la Biennal Momentum 10)
S’abordaren les línies fonamentals de connexió amb els contextos, fent atenció tant al sistema local com al nacional i l’internacional. També ens va explicar com donar suport a les carreres professionals dels artistes i dinamitzar el sistema de les arts visuals.
Dimecres 9 d’octubre de 2019, 18.30 h
Taula rodona: Com voleu que sigui el Centre d’Art Contemporani de Girona?Hi intervenen: Megan Descayre (docent i crítica cultural), Saray Espinosa (activista cultural i curadora d’exposicions), Anna Mitjà (artista) i Alexandre Roa (crític d’art)
La sessió de cloenda va estar formada per representants de la crítica, artistes i comissaris de perfil molt jove que van aportar les seves idees sobre com ha de ser el centre d’art de la seva ciutat en el futur o quines han de ser les seves funcions i orientació, entre d’altres.
Totes les sessions van tenir lloc al Bòlit_PouRodó (Plaça del Pou Rodó, 7-9 de Girona)