El present text ha estat escrit en resposta a l’amable invitació que l’equip del Bòlit em va fer arribar, l’octubre passat, per participar en el cicle de conferències i taules rodones “Repensar el futur del Centre d’Art Contemporani”. Així, el proppassat 29 de novembre de 2018 vaig participar en la taula rodona ‘‘Què has fet, Bòlit?’’, la primera d’aquest cicle que es desenvoluparà fins al 9 d’octubre de 2019. Aquest primer debat del cicle ens va aplegar una desena d’artistes, teòrics i gestors d’entre aquells qui havíem format part del Comitè Impulsor del Centre d’Art Contemporani de Girona, comitè en el qual jo vaig participar, l’any 2005, com a delegat de la desapareguda Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC). La meva intervenció en l’esmentada taula rodona va girar entorn del tema de la producció i vaig mirar d’abordar-lo des d’una perspectiva quantitativa, basada en la informació pública que ofereixen les memòries del Bòlit, complementada amb una sèrie de referències a documents sobre la gestió dels centres d’art generats al llarg dels darrers deu anys pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El meu objectiu ha estat mirar d’entendre el paper del Bòlit en la producció d’art del nostre temps i la seva capacitat productora dins les xarxes de centres d’art en què participa. La dificultat més evident que vaig trobar en la preparació d’aquesta intervenció va ser la manca d’homogeneïtat en les dades disponibles, tant pel que fa al format de les memòries anuals del mateix centre com pel que respecta als epígrafs amb què els diferents centres i administracions implicades designen les partides relacionades amb producció.
La producció en l’art contemporani en la nostra societat existeix per iniciativa d’artistes que inverteixen el seu temps i recursos en treballs de naturalesa molt diversa (plàstics, visuals, sonors, audiovisuals, arts en viu…), alguns dels quals circulen a través d’editorials, distribuïdores i galeries comercials, mentre que d’altres (segurament pel seu caràcter menys convencional o més experimental, crític o innovador) requereixen suport institucional per ser desenvolupats. Aquests projectes no s’han d’entendre exclusivament com a peces i tot sovint no són pròpiament obres, però responen a processos de producció que podem considerar com l’R+D+i de la nostra cultura i com a resistència a les visions hegemòniques que imposa l’economia de mercat globalitzada i hipertecnificada d’aquest començament del segle XXI. Per tal de comprendre la implicació d’aquests primers deu anys del Bòlit en aquests processos, podem preguntar-nos: ‘‘Què has produït, Bòlit?’’ I tot seguit podem ser més específics preguntant-nos per la producció d’activitats, la producció d’exposicions, la producció de projectes d’art contemporani i la producció de xarxes. Atès que el Bòlit, des de la redacció inicial del document director, l’any 2005, va renunciar a la missió patrimonial de crear una col·lecció, resulta evident que les respostes a les preguntes anteriors s’han de poder respondre a partir de la documentació que el mateix centre publica a través de la web http://www.bolit.cat així com de la web de La Volta http://www.femlavolta.cat/.
Pel que fa a la producció d’activitats, exposicions, projectes i xarxes podem dir que la documentació del Bòlit és molt completa, està ben presentada i s’actualitza de forma àgil i sistemàtica. Tot i així, trobem a faltar epígrafs específics sobre honoraris d’artistes en gran part de les memòries i quan els trobem (com ara en la memòria de l’any 2010, pàgina 28) queden força per sota del 15% del cost total de l’activitat, que era la reivindicació de l’AAVC en temps de la creació del Bòlit.
Si ens centrem estrictament en la producció d’exposicions, la documentació disponible ens mostra una gran varietat de fórmules de producció i coproducció d’exposicions esmentades en les memòries. Per l·lustrar-ho, només cal veure la memòria de l’any 2017, on s’esmenten, entre d’altres: Coproducció del Bòlit, Centre d’Art Contemporani // Bòlit Mentor és la culminació en format expositiu del projecte educatiu. // Instal·lació d’escultures i flors creada expressament per representar el Bòlit. Centre d’Art Contemporani. // Coproducció Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i MAC Mataró. // Organitzen i coprodueixen: Agència Catalana de Patrimoni i Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona. // Projecte i producció: MAC Mataró//Itinerància i adaptació: Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona. // Exhibició a Girona de l’exposició presentada al Palazzo Bembo de Venècia, dins l’exposició “Time Space Existence” organitzada per Global Art Affair Foundation en el marc dels Eventi Collateralli de la 15ª Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia 2016. //En col·laboració amb el Museu d’Història de Girona i amb el suport de la Diputació de Girona…
Finalment, pel que fa la producció de xarxes i en xarxa, podem dir que el Bòlit és un dels centres més actius del panorama català ja que participa en les xarxes següents:
− Xarxa d’Espais i Centres d’Art de Catalunya . Com a membre d’aquesta xarxa ha col·laborat en el desplegament del Pla integral d’arts visuals i en el Pla nacional de patrimonialització de l’art contemporani.
− ETACEC. Espai transnacional d’art contemporani. Líder del projecte Europa Creativa.
− Xarter: xarxa d’espais de residències d’artistes de les comarques gironines.
− Hibridacions i Contextos: escoles d’art i disseny i centres d’art de Catalunya
− Dia Internacional de l’Art. Promotor i coordinador de l’esdeveniment
Resumint, podem afirmar que el Bòlit, al llarg d’aquests deu primers anys d’història, ha esdevingut un gran dinamitzador de la producció artística a les comarques de Girona amb una gran implicació en el territori i ha arribat a esdevenir un dels centres d’art més actius del país en el treball en xarxa d’àmbit europeu, com exemplifica clarament la recent i fructífera implicació en el projecte europeu The Spur.
Aquest text està vinculat a la taula rodona «Què has fet, Bòlit?» que es va fer el 29 de novembre de 2018 i podeu veure aquí: https://youtu.be/hv7j3gTkLMQ
Referències i fonts consultades:
Parés, R., «Misterio de cultura», publicat amb el títol “Por amor al arte”, diari La Vanguardia, 5 de novembre de 2001, a la secció Opinión, pàgina 25.
Parés, R., La manca d’una política de foment de la creació a Catalunya, publicat per la revista Debats (núm. 5/2006) del Museu d’Art de Girona.
Parés, R., Capítol sobre «Producció» del Libro Blanco sobre el Sistema Arte Ciencia Tecnología en el estado españo, Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, Madrid 2007.
Pla estratègic cultura. Catalunya 2021. Comarques Gironines. Barcelona, octubre de 2012 (document de treball i annexos: mapes culturals de Catalunya per territoris).
Pla integral de les arts visuals. Elaborat pel Departament de Cultura, a través la Direcció General de Creació i Empreses Culturals, amb la participació d’entitats i altres institucions. 2015.
Museus 2030: Pla de museus de Catalunya. Edició: Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el CoNCA (2017).
Bòlit. Memòries activitat http://www.bolit.cat/cat/centre/memories-activitat.html (darrera consulta: 29/11/2018).
Lloc web de La Volta: http://femlavolta.cat/ (darrera consulta: 29/11/2018).
Lloc web del Bòlit: http://www.bolit.cat/ (darrera consulta: 29/11/2018).
Lloc web de The Spur: http://www.thespur.eu/ (darrera consulta: 29/11/2018).