Mireia c. Saladrigues | 2014-2015

Resum: Mireia c. Saladrigues treballa durant la seva residència a Le LAIT i a La Panacée en tres projectes i una exposició: Behaving Unconventionally. Tests #3 i #4, A Specific Representation #2, L'analyse de la vue i Echoes #4. Entre autre Mouvements. A través de tests pràctics i implementacions col·laboratives, proposa explorar modes de desconstrucció de la (conceptual) arquitectura del display i el paradigma kantià de l’espectador. Usa la fotografia, el vídeo i la instal·lació per a recercar entre els terrenys comuns de la coreografia, la sociologia i l’art contemporani.

Paraules clau: espectador, crítica institucional, inscripció cultural, condicionament gestual, mirada, receptor d’art, relació públic - art.

Mireia c. Saladrigues

Terrassa, 1978. Viu i treballa a Barcelona i Hèlsinki.

El seu treball se centra en els canals de recepció de les pràctiques artístiques i les condicions a les que s’exposa l’espectador. Analitza les institucions com a espai de producció social, econòmica i la manera com aquestes exerceixen control sobre la producció artística i la seva percepció. Amb un mètode empíric contrastat amb fonts teòriques busca nous formats per a cada projecte i n’analitza el procés. Pretén enllaçar obra, autor, públic i context i fondre les fronteres d’aquestes relacions. Influenciada pel documental, l’arxiu, l’estètica relacional i la crítica institucional, fuig d’esquemes preestablerts i cerca quina és la distància i el perquè entre l’art contemporani i la població en general. En els seus projectes es recolza en un interlocutor còmplice que intervé en el procés i desencadena la controvèrsia entre la pràctica artística real i l’usuari.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment és investigadora a la Universitat de les Arts de Hèlsinki, Finlàndia.

Ha exposat gran part de la seva obra a Barcelona a L’Espai 13 de la Fundació Joan Miró (2011), La Capella (2014), a la Fundació Antoni Tàpies (2014), a Can Felipa (2014, 2013 i 2012), a la galeria àngels barcelona (2013, 2012 i 2008), al Centre Cultural Caja Madrid (2011); a l’Aparador del Museu Abelló de Mollet del Vallés (2012), i a l’Espai Guinovart d’Agramunt (2011). A Europa ha exposat a Finlàndia al museu Kiasma (2009), al Museu d’Art de Pori (2008), XLArt Space (2014) i al Kunsthalle Taidehalli Linja Kallio (2012); a Onomatopee de Eindhoven (2015 i 2012) i a La BF15 de Lió a França (2014); així com també al DIA i al CAA dels Estats Units.

Ha rebut diversos premis i beques, els més recents des quals són Kone Research Grant (2016), SAAR. Summer University of Artistic Research (2015 i 2014), Kuvataide Akatemia PhD a Hèlsinki (2015 i 2014), OSIC. Beca d’investigació i creació, Catalunya (2012).

Behaving Unconventionally. Tests #3 i #4, A Specific Representation #2, L'analyse de la vue i Echoes #4. Entre autre Mouvements

Les residències ETAC de Saladrigues van ser al Centre d’Art Le LAIT, Albi i a La Panacée, Montpellier. El seu pla inicial de recerca proposava una relectura artística de la inconvencionalitat en el comportament del públic com a “eines” fèrtils en la relació amb l’art, per així explorar modes de deconstrucció de la posició de l’espectador, de les conductes prefixades i de les estipulades maneres d’interactuar amb una obra.

Després d’una adaptació a les circumstàncies de cada centre, les sessions de treball van abordar altres àrees també relacionades amb la (conceptual) arquitectura del display, tot adoptant diferents metodologies i desplaçant-se a localitzacions diverses. A través de Le Lait va treballar a el BBB i a Les Abbatoirs, Toulouse amb Behaving Unconventionally. Tests #3 i #4. Paral·lelament, va fer A Specific Representation #2 a la Carrières Plo.

A La Panacée amb la companyia Singulier Pluriel va explorar gestualment la naturalesa de la mirada amb L'analyse de la vue.

La documentació de la recerca va ser en format de reflexions personals i qüestionaris, converses de grup, vídeos i fotografies. Ambdues estades van activar diverses actituds i aptituds: l’adaptació constant, la ideació de metodologies de col·laboració concretes, la interrelació, la comunicació horitzontal, la direcció empàtica, la no instrumentalització de subjectivitats i la representació d’agència. També l’aprenentatge del francès i del llenguatge de signes francès, i una continuada explicació i disseminació de conceptes.

En relació a la recerca a Albi, del 24 de gener al 8 de març, va tenir lloc una exposició individual al Centre d’Art Le LAIT en col·laboració amb ADDA: Echoes #4. Entre autres mouvements. On hi van ser convidats Yago Hortal i Mark Lorimer.

Quines són les imposicions en l'espectador? Quina és la seva posició?

Es poden mobilitzar la instrucció del públic i els seus rols per fomentar relacions inesperades i no convencionals amb l'art?

Com visualitzar i procedir amb intervencions artístiques específiques de mise-en-scène per activar (i no fixar) la regulada i distant mirada de l'espectador?

Com mobilitzar alteració i inconvencionalitat en els comportaments per trobar nous conjunts d'experiències i així reflexionar i qüestionar les tradicionals configuracions entre creadors, objectes, públics, treballadors culturals i museus?

Com treballar des de/amb pràctiques i relacions tergiversades per a una permanent redefinició de les interaccions amb l'art?

Com escapar de la "presentació" d'una producció artística o un article per no neutralitzar les potencialitats que la marginalitat, la interpel·lació i la resistència alberguen quan es tracta de renovar els paradigmes culturals?

Com generar pensament a través de projectes i metodologies dialògiques que desafiïn els sistemes teòrics individualistes occidentals i dilueixin les fronteres entre pràctica i producció de coneixement?

PRODUCCIÓ DE LA MIRADA (DES)INTERESSADA _

Si volem comprendre les peculiaritats del règim estètic propi dels museus caldria començar per traçar la genealogia de l'espectador, una figura pensada per veure a distància. Perquè no solament va ser la distància un requisit de la representació, com ens mostren aquests perspectors barrocs; també va resultar exigència imprescindible per a la contemplació desinteressada, la forma de veure característica de l'estètica moderna. #03

Amb Singulier Pluriel explorem gestualment la funció de l'ull, el procés de veure, la naturalesa de la mirada. Podem fer distincions entre la mirada passiva, mirada activa, mirada hàptica i altres tipologies? Com detonar el paradigma kantià d'espectador que roman operatiu en les ombres projectades per la modernitat?

Només algú que no ha fet la taxativa divisió entre visió i acció pot entregar-se a una experiència que trenqui amb les formes d'una experiència normalitzada, és a dir, les formes de dominació. Precisament en això rau la seva capacitat de crítica, la seva raó de ser en tant que subjecte emancipat. #03

(DES)ENCARNACIÓ DE LA INSTITUCIÓ_

Mentre els museus del segle XIX van retenir una funció arquitectònica emblemàtica en els seus imposants exteriors, canvis en la seva arquitectura interna van instituir un conjunt de noves relacions entre espai i visió en què el públic no només podria veure les exposicions arranjades per a la seva inspecció sinó que també podria a la vegada veure’s i ser vist per ell mateix gràcies a una arquitectura que restringiria qualsevol tendència incipient a l’aldarull. #01

El museu és en realitat un agent artístic, o més estrictament, un régisseur, [...] l'intermediari que controla i prepara l'escena, indueix una actitud receptiva en l’espectador, l’obliga a sortir a l’escenari i ser el millor actor de si mateix. #02

~ Són en el conjunt de gestos contemplatius inscrits en els espectadors el propi museu?
Emergeix el museu del "no-espai" en recordar els normatius i repetitius moviments interioritzats? ~

~ Pot el museu emergir en qualsevol lloc quan un grup de persones recreen els mateixos gestos pensatius, que, com a espectadors, representem en una exposició? Poden aquestes performances reescriure un lloc tan significat, o simplement afegir-hi una capa més? ~

(DE)FORMACIÓ DE L'ESPECTADOR_

Anar a un museu, aleshores com ara, no és simplement una qüestió de mirar i aprendre; és també —i precisament perquè els museus són llocs tant per ser vistos com per veure— un exercici d'educació cívica. #01

Atès que el museu, des del seu naixement, explícitament considera el cos com un objectiu a reformar, podrien alguns exercicis en el terreny de la performance dislocar, capa per capa, les conductes encarnades per tal que el cos prengui espai en els cubs blancs?

Com a audiència que mira ja no podem ser posicionats en tant que espectadors externs. I havent entès com versionem l'obra en relació a la subjectivitat que projectem sobre ella, tampoc podem desaprendre aquest fet quan ens enfrontem a l'obra d’"art”. La qüestió que es planteja, per tant, és quin tipus de respostes o reaccions reemplaçarien al vell model d'identificació perduda, i com aquestes emergents respostes permetrien certa reciprocitat de vinculació entre espectadors i participants més enllà de la seva ubicació o identitat? #12

ECHOES #04. ENTRE AUTRES MOUVEMENTS

índex multimèdia

01 | L'analyse de la vue. Voyant haptique. Photography, 2015. Mireia c. Saladrigues

02 | Les pespecteurs (1648), Abraham Bosse. En Manière Vniverselle de Mr Desargves, pour pratiquer la Perspective Par Petit-Pied, comme le geometral : Ensemble Les Places Et Proportions Des Fortes & Foibles Touches, Teintes ou Couleurs. [ permalink ]

03 | À Propos de la vue, ses fonctions et qualities. Conversation. Video as documenting, 2015. Mireia c. Saladrigues

05 | Examination of the gaze. Observation. Gif, 2015. Mireia c. Saladrigues

06 | L'analyse de la vue. Compréhension. Gif, 2015. Mireia c. Saladrigues

07 | L'analyse de la vue. Oeil. Photography, 2015. Mireia c. Saladrigues

08 | L'analyse de la vue. Rayonement de la vue. Photography, 2015. Mireia c. Saladrigues

09 | L'analyse de la vue. Voyant capture. Photography, 2015. Mireia c. Saladrigues

10 | A Specfic Representation, video 8min 5s, 2014 _Mireia c. Saladrigues

11 | A Specific Representation #2, video in progress, 2014 _ Mireia c. Saladrigues

12 | Behaving Unconventionally #2. Session at BBB. Reflection by Delphine Robet. 2014. Mireia c. Saladrigues

13 | Behaving Unconventionally #2. Session at BBB. Photography, 2014. Mireia c. Saladrigues

14 | Behaving Unconventionally #2. Session at Les Abbatoirs. Photography, 2014. Mireia c. Saladrigues

15 | Behaving Unconventionally #2. Session at Les Abbatoirs. Photography, 2014. Mireia c. Saladrigues

16 | Echoes #4. Entre Autres Mouvements. Le Box outside view, front. 2015. Mireia c. Saladrigues

17 | Echoes #4. Entre Autres Mouvements. Le Box outside view, back. 2015. Mireia c. Saladrigues

18 | Echoes #4. Entre Autres Mouvements. Le Box inside view, with SP 65 (2014) by Yago Hortal. 2015. Mireia c. Saladrigues

19 | Echoes #4. Entre Autres Mouvements. Filled Questionnaire. Page 1. 2015. Mireia c. Saladrigues

20 | Echoes #4. Entre Autres Mouvements. Filled Questionnaire. Pages 2 and 3. 2015. Mireia c. Saladrigues

21 | Echoes #4. Entre Autres Mouvements. Filled Questionnaire. Page 4. 2015. Mireia c. Saladrigues

bibliografia_

01# BENNETT, Tony. The Birth of the Museum. History, theory, politics. London and New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 1995.

02# DUNCAN, Carol. Civilizing Rituals. Inside Public Art Museums. London and New York: Routledge, 1995.

03# FERNÁNDEZ POLANCO, Aurora. “Ver a distancia” in AZNAR, Yayo and MARTÍNEZ, Pablo(Eds.) Los lugares del espectador, Ca2M, Madrid: 2012

04# FRASER, Andrea. “From the Critique of Institutions to an Institution of Critique”, Artforum, 44 (September 2005).

05# FREEDBERG, David. The Power of Images. Studies in the History and Theory of Response. Chicago: University of Chicago Press, 1991.

06# HANDKE, Peter. Offending the Audience, Self-Accusation, Kaspar, My Foot My Tutor, The Ride Across Lake Constance, and They Are Dying Out. London: A&C Black, 2003.

07# HEWITT, Andrew. Social Choreography. Durham: Duke University Press, 2005.

08# MARZO, Jorge Luis. Museums and Audiences: The Role of Digital Media in the Transformation of Aesthetic Imaginaries. http://www.soymenos.net/digital%20cameras%20and%20museums.pdf (Accessed in November 2015).

09# NOLAND, Carrie. Agency and Embodiment. Performing Gestures/Producing Culture. Cambridge: Harvard University Press, 2009.

10# RANCIÈRE, Jacques. The Emancipated Spectator. London: Verso books, 2009.

11# ROGOFF, Irit. Looking Away. Participations in Visual Culture, http://kvelv.files.wordpress.com/2013/10/irit_rogoff_looking_away_participations_in_visual_culture.pdf (Accessed in August 2014).

12# STERNFELD, Nora. Playing by the Rules of the Game. Participation in the Post-representative Museum. CuMMA PAPERS #1. Department of Art, Aalto University, Helsinki 2013. https://cummastudies.files.wordpress.com/2013/08/cummapapers1_sternfeld1.pdf (Accessed in September 2013).

crèdits i agraïments_

RESIDÈNCIA AL CENTRE D’ART LE LAIT, ALBI.
De novembre a desembre del 2014:

Gràcies especials a l’equip de Le Lait per la seva bona acollida i per creure amb les meves intuïcions: Jackie-Ruth Meyer, Murielle Edet, Michèle Ser, Hélène Lapeyrère, Guillaume Rozan, Julie Gai i Christel Martinez.

Gràcies a Claire Cauquil, Olivier Nevejans, Mira Adam i Roland Ossart per ajudar-me a trobar ballarins i per oferir-se voluntaris.

Moltíssimes gràcies a Olivier Michelon i Cécile Poblon per deixar-nos treballar a Les Abbatoirs i a Le BBB amb Behaving Unconventionally. Tests #3 i #4. I a Carrières Plo per fer del nostre equip el primer en filmar enmig de les seves activitats amb A Specific Representation #2.

Merci a Nathalie Auboiron i Mark Lorimer per la seva valuosa col·laboració a Echoes #4. Entre autres mouvements. I gràcies a Yago Hortal per deixar-me muntar un dispositiu de recerca amb la seva SP65.

Behaving Unconventionally. Tests #3 i #4
Performers a BBB, Toulouse davant de Oasis, 2010. Zilvinas Kempinas:

Delphine Robet

Ilyes Aupied

Lydia Vinuela

Quitterie Setoain

Tanor Thiendella Cisse

Performers a Les Abattoirs, Toulouse a Marulho, 1991-1997. Cildo Meireles:

Mira Adam

Sylvie Commagnac

Marie-Pierre Genard

A Specific Representation #2.
Performers a Carrières Plo:

Claire Cauquil

Tanor Thiendella Cisse

Diane Jean

Léa Darrault

Sophie Cara

Roland Ossart

Fotografia i gravació per Ariane Rubuech.

Echoes #4. Entre autres mouvements.
Dispositu de recerca com a exposició al Centre d’Art Le Lait en col·laboració amb ADDA. Amb Yago Hortal i Mark Lorimer. Del 24 de gener al 8 de març del 2015.

RESIDÈNCIA A LA PANACÉE, MONTPELLIER.
De març a abril del 2015:

Gràcies a l’equip de La Panacée per facilitar-me l’estància i fer possible el meu treball: Frank Bauchard, Delphine Goutes, Stéphanie Delpeuch, Pauline Faure, Semiha Cebti, Pierre Bellemin i Anaïs Danon.

Gràcies especials a la companyia Singulier Pluriel i en concret a Jos Pujol juntament amb David Azéma, Marthe-Agnès Bourmault , Corynne Denux, Johanna Dupuy Hemimou, Isabelle Jannot, Joaquim Munoz, Hervé Rauch i Stéphanie Tavernier per les llargues provatures i sessions de treball.

Mil gràcies a Joaquim Munoz pel seu increïble amabilitat i inesgotable entusiasme en la recerca.

Gràcies a Carlos Carreras, Agnès Fornells, Laure Pansiot-Villon i Stéphanie Delpeuch per les valuoses traduccions i interpretacions en múltiples idiomes.

Merci a Valentine Pignet del col·lectiu Transit per deixar-me material fotogràfic, a Louise Vantalon per les interessants reflexions i per compartir la seva experiència i a Jule Flierl per connectar-me amb el CCN.