La cultura digital en la pràctica artística contemporània
Cristina Masanés

Les arts digitals en la creació artística contemporània han adquirit una centralitat que ja ningú no qüestiona. Si bé inicialment van suposar un canvi de suport i, per tant, un element més instrumental, amb el temps han acabat transformant la mateixa idea de la pràctica artística. En el primer sentit, els nous suports digitals han facilitat la concreció d’alguns dels supòsits bàsics que l’art conceptual va començar a defensar ja als anys seixanta del segle XX. La mateixa desmaterialització del suport artístic i de l’art en general, el fet de posar l’accent en la idea de procés i no en la de resultat, o el de portar l’art cap a l’àmbit de l’acció i del temps, i no tant de la matèria i l’espai, en són alguns. Però d’altra banda, en aquest trajecte, la cultura digital ha passat a actuar com a eix vertebrador de la visualitat contemporània. Després de tres dècades de cultura digital, allò que havia començat sent un instrument ha acabat configurant una vertadera mirada. Ja ningú no és un immigrant digital. Ja no és possible pensar el món sense la idea de comunitat digital. Ja no cal negociar amb la matèria per materialitzar una forma. Ja no és necessària la revolució per incidir en el cos social.

Com a xarxa de suport a la creació contemporània, ETAC participa plenament d’aquest paradigma. El món digital té molts avantatges però cal afegir-hi consciència crítica. Javier Chozas, un dels artistes residents d’ETAC que va presentar el projecte La fuite des lucioles [La fugida de les cuques de llum], condensava així part d’aquesta reflexió. Entenem que l’art, com a plataforma de pensament crític, no només ha d’incorporar aquesta visualitat digital a cegues, sinó que ha de buscar-ne els límits i els seus supòsits acrítics. Quins són els nous mecanismes de control que han imposat les societats digitals? Quines noves formes de vida impulsen? Quines connotacions epistemològiques i morals suposen? La pluralitat creativa i la idea de laboratori o de recerca visual poden jugar aquest paper alliberador.

abstract
  • Si bé les arts digitals han permès materialitzar alguns dels supòsits inicialment defensats per l’art conceptual, amb el temps han acabat transformant la mateixa idea de pràctica artística. Ja no és possible entendre el món ni tampoc l’art sense la cultura digital. Tanmateix, correspon a l’àmbit de la creació contemporània convertir la cultura digital en objecte de reflexió indagant-ne els seus supòsits acrítics i les seves connotacions epistemològiques i morals.
  • Cultura digital, arts digitals, pensament crític, plataforma, suport, creació contemporània, pràctica artística, ETAC.