Paraules clau: xarxes socials, identitat digital, identitat personal, instal·lació, llums i ombres.
Javier Chozas
Madrid. 1972. Viu i treballa a Viena, Àustria.
La seva recerca indaga la identitat personal i la digital, investiga com modifiquem la nostra imatge a la xarxa i com construïm una identitat pública, a vegades molt allunyada de la identitat personal. Sense posicionar-se, ens mostra i repensa com és el nostre comportament digital. A través d’instal·lacions, escultura, jocs de llum i ombra i l’experimentació amb nous mitjans crea obres d’art conceptuals en què s’analitza com ens relacionem amb la World Web Wide i com creem una o diverses identitats.
Llicenciat en Arquitectura a l’ETSAM, Madrid (2009). Màster en Art, Creació i Investigació a la Universitat Complutense de Madrid (2013), del qual és professor honorífic. Ha realitzat estudis de doctorat a la Ruskin School de la Universitat d’Oxford gràcies a una beca atorgada per la Fundació Hispano Britànica (2014). Actualment està cursant el màster Media Art Cultures a Donau-Universitat de Krems, Àustria (2015).
Ha exposat a Madrid a la Galeria ASM28, a la Galeria Blanca Berlín (2012), a Medialab Prado (2011) i a la Galeria La Zúa (2010). També ha tingut l’oportunitat d’exposar a Berlín a la Kunsthaus Bethanien (2011) i a la Art Claims Impulse Gallery (2010), i a la Xina a Don Gallery de Xangai (2010) i a la Galeria Arcaute, Pequín (2009), entre altres.
Com a artista resident, ha realitzat estades de creació artística a Madrid a la Casa de Velázquez (2013) i a El Ranchito (2011).
La fuite des lucioles [La fugida de les cuques de llum], 2014-2015
Projecte desenvolupat en el marc de residències artístiques de l’ETAC, en una primera fase a La Panacée Centre de Culture Contemporaine, a Montpeller, França, i al Bòlit Centre d’Art Contemporani, Girona.
En aquest treball l’artista reflexiona sobre la conjunció entre l’impacte i la identitat digital entès com tot allò que té a veure amb el propi reflex. S’hi veu la petja del seu assaig Narciso narcotizado on explora l’ego narcisista en les societats contemporànies i el temps digital. Segons l’artista, com més espai concedim a la nostra identitat digital més intens és el bombardeig d’imatges que ens sedueixen i que al mateix temps ens saturen. Així, els individus esdevenen éssers que voleien com cuques de llum hipnotitzades al voltant de la llum.
En cada centre on s’ha dut a terme la residència, s’ha desenvolupat una part del projecte. En una primera fase ha volgut observar com ens aturem i ens enfrontem a la decepció com a resultat de les experiències digitals. Aquesta decepció produeix un impacte emocional i es transforma en un pla físic, real. Així les obres exploren obertures que es produeixen en desplaçar-nos, siguin físiques, afectives o emocionals. En la segona part del projecte, l’individu ha deixat de ser opac i necessita omplir els buits amb les brillantors de les pantalles, una il·lusió que resulta tan fallida com el reflex que ens torna el mirall negre de les pantalles dels ordinadors. El projecte assaja diverses tàctiques de camuflatge per amagar les decepcions en les zones de penombra del món tecnològic hiperil·luminat.